Els Rosaris

En aquell temps que el Bon Jesús i St. Pere anaven pel món...

       L’origen de la festa tradicional de Tots Sants prové d’un període de temps anterior al procés de cristianització que va experimentar les Illes Balears durant els primers segles de la nostra era; tot i que en aquesta etapa la festa va patir importants modificacions. Tots Sants deriva, en concret, d’una festa cèltica anomenada Samain que es feia per venerar els morts.

        El costum de visitar els difunts és d’origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l’antiga Roma. Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites. El culte als morts es manté fins el dia d’avui.

        Els rosaris ensucrats són un d’aquells presents que els padrins de fonts fan als seus fillols. Un padrí és la persona que adquireix l'obligació moral de protegir un infant i fer-li de pare o de mare si algun dia arriba a quedar orfe. La relació entre fillols i padrins és una relació de protecció que comença amb l’elecció el padrí per part dels pares i acaba quan el jove ja es pot valdre per si mateix. Per recordar-li la seva condició, durant els primers anys de vida de l’apadrinat, és tradició que els padrins obsequiïn periòdicament, en certes ocasions durant l’any, amb un regal als seus fillols.

        Els rosaris són fets amb fruita confitada, panellets i xocolata passats per un fil a manera de rosari, i que culmina a la part baixa amb una patena que es posa com a medalla. La patena és una rodanxa de de fruita seca, sovint de carabassat, tot i que modernament també és de xocolata i imita una moneda en la qual es col·loca una estampa amb una imatge sagrada. La tònica d'aquesta tradició és la religiositat de la festa. 
 
        Els rosaris de Tots Sants, és possible que procedeixin del costum medieval de posar ciris i pans damunt les tombes i dins les esglésies, el dia de Tots Sants, pans que després es donaven en almoina.

        Tradicionalment els grans de les avemaries eren de panetets o panellets dolços i els grans dels parenostres eren de fruites ensucrades o confitades. La dolceria i la decoració es va adaptant als costums i l'oferta de cada època. Al primer quart del segle XIX es feien amb panetets de mort eren unes galletetes circulars. Després es feren de panellets (de vermell d'ou ensucrat o de pasta d'ametlla) i actualment s'hi han afegit els bombons embolcallats, caramels esponjosos i elements decoratius relacionats amb els personatges dels programes de televisió i pel·lícules infantils. 
 
        Actualment el costum de regalar aquests rosaris s'ha perdut una mica, per la falta de promoció pels mitjans de comunicació i d'oferta pels forns. Per sort en la majoria d'escoles es manté aquesta tradició i es confeccionen els rosaris, encara que amb xocolata, "nubes", "gominolas" i altres llepolies. 
 
        A la revista "La Roqueta" de 1880 apareix un article que parla de com eren els rosaris que es podien comprar a a Can Frasquet a Palma en aquella època: "Els rosaris els constituïen Llàgrimes de massapà, Gloriapatris de peres confitades i creu o patena a base de confitures seques". També explica que aquells dies, es muntaven a la Plaça de Santa Eulàlia (Palma) paradetes on es podien comprar rosaris i "panets de mort".

        Conten que quan s'acostava la festa de Tots Sants i dels difunts, un senyor de casa rica va anar a Can Frasquet i va fer un encàrrec molt especial: un rosari com els que duien per anar a missa, però fet de fruites confitades, panellets, bombons... enfilats a una cordeta i que al final tingués una “patena” de carabassat decorada amb una estampeta de les d'aquell temps, que duien un sant o un àngel. Evidentment la mida real va ser considerable i segurament devia pesar bastant. El senyor en qüestió devia tenir el caprici d'un cop “passat el rosari” a ca seva fer la festa familiar degustant aquella deliciosa combinació dels millors dolços que s'acostumaven a consumir en aquelles dates. Segurament cridà l'atenció de la selecta clientela de l'establiment i amb el temps, any rera any, els encàrrecs varen augmentar i el propietari va decidir incorporar el “rosari” a la llista d'especialitats de la casa i ja es va convertir en tradició.

        També es diu que el costum dels rosaris ve del fet que els adults havien de resar tres rosaris i se'n feien de fruita dolça pels nens, així mentre durava el rés els nens hi podien participar i a la vegada estar entretinguts.

        ... i al cel mos vegem tots plegats. Amèn

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada